La indústria tèxtil

Com a vegades si disposem de més material, és més fàcil per nosaltres captar les idees (entre les quals coses també m’incloc), he cregut convenient donar-vos més informació al voltant de la indústria tèxtil, de les primeres matèries, de l’obtenció de fils, i tota aquella informació que considero que us pot interessar.

INTRODUCCIÓ

Les matèries primes empleades en la manufactura dels articles creats per la indústria tèxtil procedeixen de diversos orígens. Durant segles eren exclusivament fibres procedents dels regnes vegetal, animal i mineral que la Naturalesa ha posat a disposició dels homes. Des de fa relativament poc temps hi ha que afegir, a més, les fibres fabricades artificialment, com les sedes artificials (avui anomenades “raió”, i uns trenta anys més tard la fibrana i més fibres tallades, destinades a barrejar-se amb les fibres naturals; el seu producte d’origen és la cel·lulosa, o sigui una matèria prima natural.

Així mateix poden fabricar-se fibres artificials d’albúmina per el qual s’utilitza l’albúmina natural procedent d’animals i vegetals. I des de no fa encara dos dècims han intervingut fibres que la indústria química produeix sintèticament i les seves propietats interfereixen en molts aspectes fonamentals de les fibres tèxtils conegudes i utilitzades fins ara.

De les moltes fibres donades per la Naturalesa únicament un número limitat de elles ha aconseguit importància en la indústria tèxtil. Les fibres per ser filades tenen que reunir diferents condicions tècniques, físiques i químiques, especialment relatives a la seva finesa, elasticitat, resistència en sec i en humit, aptitud per ser tenyides, etc.

Amb l’aparició de les noves fibres artificials i sintètiques s’han enriquit considerablement la possibilitat de selecció de matèries primes per els diversos usos.

Però la novetat suposa un obligat coneixement de les seves característiques i propietats, així com una extensió en el camp d’aquesta tècnica, doncs l’opinió equivocada dels primers temps, que encara avui en dia perdura en alguns llocs, de que les noves fibres han sigut ideades com substitutius de les matèries primes naturals, ha mancat sempre de fonament i ha sigut desvirtuada moltes vegades, doncs l’experiència ha demostrat que cap fibra natural serà mai reemplaçada per una altre sintètica, realitzada que haurà de quedar més afirmat tan aviat com les fibres artificials arribin ha situar-se en un ampli camí d’expansió que poden realitzar-se en el mateix camp on ja s’han aprofitat i s’han fet valer per les seves característiques i indubtables propietats especials. Això farà possible, al mateix temps, utilitzar de manera racional i raonable les fibres naturals, tenint en compte les seves valuoses propietats. En el transcurs del temps s’ha arribat a la conclusió de que les fibres artificials són matèries primes de tan interès al menys com les naturals, amb propietats en part noves i totalment especifiques. Per aquesta les noves fibres han anat alterant amb les clàssiques en les usos tèxtils, amb el qual la família de les primeres matèries per aquesta indústria s’ha vist augmentada amb nous membres.

Segons sembla, les fibres naturals no podran cobrir per si soles les necessitats mundials de primeres matèries tèxtils, que van cada dia en augment, ja que no es possible esperar un increment notable de la seva producció, ja que les terres aptes per a la producció d’aquestes matèries, escassegen cada vegada més.

Curiositat: La fabricació industrial d’aquestes fibres la va iniciar a França Hilaire de Chardonnet el 1889, i no va ser fins a finals de la dècada del 1920 que es van començar a fabricar a Catalunya per empreses com ara la SAFA a Blanes i La Seda al Prat de Llobregat. Aquest tipus de fibres s’obtenen en forma de filament continu però de vegades es tallen per ser filades soles o mesclades amb la denominació de fibrana.

Així mateix hauriem de descartar la hipotètica substitució del cotó i la llana per la fibrana, entre altres raons, perquè a la llarga s’acotaria la matèria prima exigida per la fabricació de tanta quantitat de fibres artificials. Per això, les fibres naturals i les químiques seguiran la seva mútua col·laboració, en la que a les últimes corresponen la missió d’omplir la falta de matèries primes ocasionades per el continu augment del consum, al mateix temps que s’ofereixen la possibilitat d’obtindre productes completament nous utilitzant amb habilitat les seves propietats especials.

Succeeix el mateix amb les fibres sintètiques. Tampoc han de substituir a cap de les fibres existents, per, al mateix temps que s’obren nous camins amb la seva col·laboració, porten amb elles un canvi d’orientació en les aplicacions de les fibres que fins ara existeixen. Per exemple, en el cas de les mides Niló i de Perló que han anat desbancat a les clàssiques sedes naturals. Es pensa en el us exclusiu de fibres sintètiques tan sol en alguns casos especials en els que destaquen les seves propietats (resistència a la ruptura, al desgast, als agents químics, a la llum i a l’aigua).

Son també utilitzades en barreges amb fibres naturals, amb el propòsit de augmentar la seva duració.

Les matèries primes tèxtils utilitzades actualment poden dividir-se, doncs, en fibres naturals i fibres químiques.

LES FIBRES TÈXTILS

Així doncs, totes les fibres naturals o químiques, creen un ampli ventall de possibilitats en el món industrial, la roba de vestir, la roba de casa, el tapissats, les cordes… són productes que tenen en comú la utilització de les fibres tèxtils com a primeres matèries.

Cal dir, que les fibres tèxtils tenen una forma molt prima i allargada (aproximadament entre 10 i 50µm de gruix i entre 10 i 50 mm de llarg. Encara que n’hi ha que poden arribar als 750 mm) i s’utilitzen per a farcits, o en forma de fils: estirades i cargolades per tal d’ incrementar la seva resistència mecànica.

La principal aplicació de les fibres tèxtils es la filatura ( formació de fils) i el posterior tissatge (elaboració de teixits) per a la confecció de roba. Però hi ha altres tipus de fibres que tenen altres aplicacions industrial com a aïllants, filtres, pera acordes i com a component del material compostos.

LES MATÈRIES PRIMES

FIBRES NATURALS

Les matèries primes naturals poden ser d’origen vegetal, animal, o mineral.

Fibres vegetals

La majoria de les fibres tèxtils vegetals son productes de base cel·lulosa (es un hidrat de carboni). Aquestes fibres tèxtils estan generalment impurificades per altres substàncies en proporció variable, tal com resines, gomes, grasses, ceres, lignina, etc. La lignina, quan esta en excés, disminueix la fermesa i resistència de la fibra, com en el cas del jute. Avanç de procedir al seu treball es poden eliminar aquestes substàncies accessòries de la fibra tèxtil a través procediments apropiats. Entre las mateixes destaquen els pigment que comuniquen a les fibres diversos tons: groc, tustat, vermellós o gris. També poden destruir-se a través del blanqueig industrial.

Las fibres vegetals son monocel·lulars o es componen de parts de cèl·lules.

Entre las fibres vegetals cal distingir:

1. Fibres procedents de llavors ( cotó i sedes vegetals).

2. Fibres procedents de talls (lli, cànem, jute i raió)

3. Fibres procedents de fulles ( sisal i cànem de Nova Zelanda i de Manilla)

4. Fibres procedents de fruits (fibra de coco).

5. Altres teixits de procedència vegetal (fils de paper de cautxú).

FIBRES ANIMALS

Les matèries primes tèxtils procedents del regne animal es diferencien principalment de les fibres vegetals perquè la seva substància fonamental i característica es l’albúmina. Entre les diferents fibres animals existeixen diferencies substancials pel que respecta a les diverses classes de albuminoses que les componen, a part de las que fan referència a l’aspecte o l’estructura exteriors.

Aquestes fibres és divideixen en:

1. Llanes i pèls.

Són fibres que cobreixen la pell de diferents mamífers. Tenen forma de petits bastons i estan compostes per un gran número de cèl·lules. La seva substància fonamental es la queratina, varietat d’albuminoÏde composta per carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i sofre.

Segons el seu origen, les llanes i els pèls es divideixen en:

a)Llana d’ovella, de pèl relativament curt. Són fibres que, segons la rasa de l’animal i les seves condicions de vida, presenten sensibles diferencies en quant a longitud, grossor, ondulacions o crispada i disposició de las escames superficials.

b)Pèl de cabra

c)Pèl de camell

d)Pèl de alpaca

e)Llana regenerada

f)Pèls especials

2. Sedes

Les sedes son productes de secreció de certs cucs en forma de herbes de gran longitud.

Es divideixen en:

a)Seda autentica o seda de morera, que procedeix del grup de cucs que s’alimenten amb fulles d’aquest arbre. La seda d’aquest insecte de “bombyx mori”, esta composta per una substància filamentosa denominada fibroína, rodejada per una altre a la que es designa un altre nom de goma de la seda o sericina. La fibroína és un albuminoide que no conte sofre.

Curiositat: El cuc de seda produeixi un filament molt llarg i molt fi: més de 3000 m i menys de 5 mil·límetres de mm de guix.

b)Sedes silvestres de papallona no classificades

c)Sedes d’aranyes

d)Sedes marines

FIBRES MINERALS

En aquests grup estan compresos en:

1. L’amiant, que és utilitzat en l’indústria tèxtil per les seves propietats especials de gran valor en casos determinats, tal com aquells en els que es requereixi fer usos d’una substància inflamable.

2. La fibra de vidre.

3. Els fils metàl·lics.

Les fibres sintètiques no necessiten cap producte natural per la seva elaboració. Sinó que s’obtenen directament a partir dels seus components elementals. Aquest tipus de fibres són polímers obtinguts en forma de filament pels processos de polimerització ( poliaddició i policondensació)

Actualment està en desús perquè es tracta d’un producte molt perjudicial per a la salut si entra al pulmons per inhalació.

Polímers naturals

Sota aquesta denominació es comprenen tota les fibres artificials obtingudes per modificacions de substàncies complexes o productes naturals com la cel·lulosa o la albúmina. Aquestes varen ser les primeres fibres tèxtils artificials conegudes i avui dia es agrupen sota el nom genèric de raió, ja siguin en filaments continus o tallats.

Menys conegudes que aquestes son les fibres tèxtils artificials de albúmina, les quals, encara que pertanyen també aquest grup, no han sigut tan divulgades ni utilitzades com aquelles ni, per altre part, s’han prestat a tants usos com les derivades de la cel·lulosa.

Aquestes fibres no han trobat encara un fonament científic clar que en que basada la raó de la seva existència, per quant la seva estructura s’assembla molt a la de les fibres animals, en molts de casos es segueix preferint utilitzar matèries tèxtils artificials que tinguin propietats mes similars que aquestes a les de les fibres naturals procedents del regne vegetal. Així doncs, en primer lloc tenim la cel·lulosa pròpiament dit. Així mateix, la albúmina també pot obtindràs fàcilment a partir de productes animals i vegetals.

Les fibres més importants d’aquests grup són:

1. Cel·luloses regenerades i derivats de cel·luloses ( polímers naturals de base cel·luloide).

  1. Raió (filaments continus):

Raió al coure obtenint a partir de, fibres molt curtes enganxades a les llavors de cotó, vengudes amb aquest nom en els mercats internacionals, són de cotó o per refinació de la cel·lulosa procedent de la fusta, a través del procediment del òxid de coure amoniacal.

Raió viscosa o fibrana obtingut de la cel·lulosa de pins i avets per el denominat procediment de la viscosa.

Raió acetat obtingut a partir de línters de cotó o de la cel·lulosa de fusta refinada per el procediment que es detallarà en el apartat corresponent:

b)Fibres (filaments tallats):

Fibra viscosa. És la fibra obtinguda de la cèl·lula de pins i avets per el procediment dit de la viscosa.

Fibra al coure. És la fibra obtinguda a partir del línters de cotó o de la cel·lulosa de fusta a través del mètode basat en la participació del òxid de coure amoniacal.

Fibra acetat. També es parteix dels línters de cotó o de cel·lulosa de fusta, però utilitzant el procediment del acetat que es descriurà.

2. Fibres artificials de albúmines (polígons naturals de base proteica)

a)Fibres químiques procedents de albúmina animal (Lanital i Tiolán)

b)Fibres anímiques procedents de proteïnes vegetals:

Vicara (fibra nord-americana de albúmina de blat).

Ardil ( fibra anglesa de albúmina de cacauet)

Sarelón (denominació nord-americana del Ardil)

Fibra de alginato (derivada de les algues marines)

FIBRES QUÍMIQUES

Totes les matèries primes tèxtils produïdes artificialment s’agrupen sota la denominació de fibres químiques. A pesar dels temps relativament curt de la seva existència, ocupen un lloc important entre les febres tèxtils, no solament per les seves propietats noves i especials, sinó perquè donada la limitació forçosa en la producció de fibres naturals, estan cridades a omplir el vuit enorme que aviat es deixaria sentir front a les necessitats de consum que van constantment en augment.

Les fibres químiques són molt distintes entre sí i el exacte coneixement de cada una de elles es molt important per tot especialista, el seu número es ja molt més que el de les fibres naturals..

Encara no s’han establert normes fonamentals per la classificació i denominació de les fibres químiques, degut a que per el moment estan encara en un període evolutiu. Amb freqüència se barregen simultàniament denominacions antigues i modernes donant lloc amb això a innumerables errors i confusions.

Les fibres són substàncies solidés i flexibles de forma prima i de llargària limitada; les seves dimensions comprenen entre 10 i 400 mil·lèsimes de mil·límetre de gruix i entre 10 i 400 mil·límetres de llarg. La fibra de cotó de 34 – 42 mm de longitud i unes 15 mil·lèsimes de mm de diàmetre. Els filament són com les fibres però de llargària il·limitada.

LA MANUFACTURA TRADICIONAL

La producció artesana de draps i teixits de llana es va estendre arreu de Catalunya, sobretot en àrees rurals, encara que determinades zones -Sabadell, Terrassa i Igualada- van començar a produir teixits de qualitat superior, mentre Barcelona deixava de ser un centro productor impotent. El control de producció de la llana es troba en mans dels pararies, que compraven la llana i la donaven a treballar a altres artesans, tot reservant-se el procés final, l’aprest i la comercialització. Els paraires van estendre el treball a domicili, que es va fonamentar en la utilització de mà d’obra pagesa i va provocar una forta dispersió de la indústria tèxtil llanera. El fet d’utilitzar mà d’obra camperola era per evitar les pressions dels gremis urbans, que marcaven els sous dels obrers artesans, més cars que els que es pagaven al camp. Els teixits de llana, productes tradicionals d’exportació, tenien un bon mercat interior i també colonial.

Les innovacions tecnològiques van començar a introduir-se a mitjan segle XVIII amb els telers de gènere de punt, que permetien fer mitges, gorres, i guants. Barcelona i Olot van destacar en aquesta producció i la zona del Maresme va iniciar el procés d’especialització en aquest ram tèxtil del qual seria capdavantera al segle XIX.

Una altra indústria tradicional tèxtil que va tenir importància la segle XVIII va ser la de la seda, malgrat que tenia dos problemes importants: la manca de primera matèria que havia de ser importada i un rígid sistema gremial controlat  per un nombre reduït d’artesans rics. Els centres més importants productors de cintes, vels, passamaneries, blondes i encaixos van ser Manresa- primer centre seder de Catalunya- Barcelona, Reus i Mataró.

L’EXPANSIÓ MANUFACTURERA

EL COTÓ I LES INDIANES

El cotó va ser la fibra que va revolucionar la indústria tèxtil, tant pel que fa al sistema de producció i les innovacions tecnològiques com des de l’òptica de les relació laborals.  L’expansió de la indústria cotonera es desenvolupa amb força al s. XIX, al llarg del segle XVIII se’n comencen a posar els fonament gràcies al anomenats teixits d’indianes. IndianaEs tractava d’un teixits que en principi provenien de les Índies i que tenien una tècnica d’estampació característica. Durant el s XVII i XVIII, la moda de les indianes es va escampar arreu d’Europa i també a les colònies americanes. Aquesta situació va fer que es comencessin a produir a diferents llocs europeus.

Les fabriques d’indianes, a diferencia de les manufactures tradicionals, van introduir factors nous: l’especialització en els processos de producció, la concentració de la mà d’obra a la fabrica i una nova gestió empresarial fortament lligada a complexes xarxes comercials.

Barcelona era el nucli vertebrador de la nova indústria, era el principal port receptor del cotó, ja filat o en lloca, i es va convertir en el primer centre de comercialització. La primera fabrica d’indianes es va instal·lar a Barcelona l’any 1736, i esdevingué la principal indústria a final del segle.

Berga va ser un dels centres pioners en la filatura mecànica del cotó. S’utilitzaren noves màquines de filar accionades per energia de sang- cavalls- o hidràulica. Les innovacions i la mecanització es van aturar, però, a causa de la Guerra del Francès.

ELS “VAPORS” LLANERS

La mecanització del procés de teixir un fibra tradicional, la llana, s’havia iniciat al s. XVIII i va anar evolucionant al llarg del s XIX, fins que es conegui en un les sectors industrials més importants de l’àrea del Vallès, especialment a les poblacions de Sabadell i Terrassa, on es van concentrar les fàbriques llaneres.

Durant la primera meitat del s XIX, l’energia que es fia servir era la de sang -cavalleries- i la de l’aigua mitjançant les rodes hidràuliques, principalment per a la filatura. Els telers manuals es van anar substituint pels mecànics, que es van consolidar a partir de la segona meitat del s XIX, quan la línia del ferrocarril va permetre l’arribada del carbó d’importació procedent del port de Barcelona.

El procés tèxtil era llarg i complex.

Preparació de la fibra per filar

Classificació

Espolsar i rentar

Obrir i esponjar fins a individualitzar-ne les fibres

Filar (estirar, torçar i cargolar)

Totes aquestes operacions es podien realitzar en dos tipus de màquines: la selfactina i la continua. Abans de passar a telers cada fàbrica tenia un laboratori, passat el control de qualitat es procedia al tissatge. Les ultimes operacions tenien per objectiu donar color i un tacte agradable al teixit. Aquest processos requerien gran quantitat d’aigua, això va fer que la secció de tints i acabats s’anomenes ram de l’aigua

L’acció de teixit es feia al telers, creuant uns fil longitudinals, l’ordit, amb uns altres transversals, la trama.

Els teler mecànics més utilitzats van ser el teler de garrot i el d’espasa.

ELS “VAPORS” DE COTÓ

La industrialització catalana es troba estretament lligada al
sector tèxtil, la indústria que va ser el motor de canvi social i
econòmic.

Les fabriques tèxtils, anomenades popularment “vapors”, es van  estendre per nombroses poblacions catalanes. Eren grans espais distribuïts en pisos on en quadres, on destacaven la part de  producció d’energia amb l’emblemàtica xemeneia i les naus de  transformació tèxtil amb gran quantitat de màquines que, gràcies un  sistema d’embarrats, politges i corretges, rebien el moviment produït per la màquina de vapor i les feien funcionar.F. cotonera

El procés era complex i tenia diferents fases: preparar la fibra,
filar, teixir-la i acabar-la. Algunes fàbriques feien només un procés,
n’hi havia d’altres que podien realitzar-los tots.

Els vapor cotoners es van dedicar als teixits de cotó. La primera matèria , el cotó en floca, era un producte d’importació a tot Europa.
A Catalunya, a partir de 1820, s’importava el cotó de diferents mercats americans, principalment de Nova Orleans. La dependència del carbó forani i del cotó en floca va condicionar en gran part l’emplaçament del vapors cotoners a les zones costaneres, encara que ciutat de l’interior com Igualada o Manresa van ser importats centres cotoners. Cal dir, que la primera fàbrica moguda per vapor va ser la
Bonaplata, l’any 1833.

L’OBTENCIÓ DE FIL

El fil es el resultat de la unió de multitud de fibres que són sotmeses a torsió perquè quedin unides les unes amb les altres i formin un fil de longitud infinita. El procés de filatura consisteix: obertura, cardatge, preparació, filatura i bobinatge.

EL CARDATGE

Quan les floques arriben a la sala de carda entren en un grup d’alimentació directa de la floca que la condensa per formar la napa, que tindrà un pes, un gruix i una amplada constats. La napa entra en contacte amb uns cilindrés revestits d’elements tallants que la porten al tambor principal, que també esta envoltat de sectors que carden que reben el nCardadoraom de xapons i que disten del tambor

principal unes 2 dècimes de mm. La seva finalitat és permetre la

individualització de les fibres.

Les fibres son recollides pel llevador o pentinador també

revestit de dents de serra molt més punxegudes i amb una velocitat inferior a la del tambor , i fa possible la retenció de les fibres, que seran transportades al grup extractor que transporta el vel de fibres

un embut per formar una veta fibrosa, anomenada cinta de carda, que és plega en recipients cilíndrics anomenats bots.

EL MANUAR

Els bots que surten de la carda és disposen lateralment a la part inferior de la maquina anomenada fileta. Les vetes de carda de cada got és passen pel rodets d’alimentació que la posen damunt la

taula, i d’aquí entra en el capçal del manuar per ser sotmesa a un estirament mitjançant un tren d’éstirage.

Un ten d’estirage elemental és format per tres parells de cilindrés, en que els inferiors fan de cilindre motriu, mentre que els superior actuen fen pressió. La combinació dels dos cilindrés

prement pinçar la veta. Com que els parells de cilindrés funcionen a velocitats diferents, sempre de menys a més, és pot fer estirament de la fibres en la línia del pinçat. L’estiratge de la napa fa que

aquesta sigui més prima respecte a la napa d’entrada.

A la sortida del tren d’estirage és reuneix el vel per constituir una nova cinta, la veta de manuar, que és fa passar per un embut que la guiarà fins a dipositar-la en un bot.

Una metxera està formada per:

La fileta, que és un conjunt de rodets que acompanyen, cada un

d’ells, una cinta, fins a portar-la a l’entrada del grup d’estiratge.

Manuar

El grup d’éstirage esta format per un grup de cilindrés que esta fixats en un braç. La disposició d’aquests cilindrés permet que hi hagin dues zones d’estirament, de manera semblant al procés estirament del manuar, només que aquí és fa individual per a cada

cinta.

A la sortida del tren d’éstirage, la metxera és sotmesa a una

petita torsió per bobinar-la alhora.

LA FILATURA

L’operació de filatura és l’ultima del procés necessari per obtenir

el fil. La metxa és aprimada fins obtenir el fil final i per que les fibres

quedin ben unides el fil és sotmès a torsió.

La maquina que s’utilitza per obtenir el fil s’anomena contínua d’anells i és formada pels grups següents: el grup de la fileta, el tren d’estiratge i el grup de torsió- bobinatge.

Grup de la fileta: Consta de dos perfils que sostenen les

bobines de metxa i permeten que les bobines pugin girar a mesura

que la metxa es desenrotlla. La metxa és introduïda en el tren

d’estiratge per ser estirada fins a obtenir el títol final.

Filadora

Tren d’estirage: està constituït de manera semblant a la metxera.

Grup torsió-bobinatge; A la sortida del tren d’estiratge es passa a l’operació de torsió i al mateix temps al bobinatge del fil. En aplicar una torsió axial al fil, les fibres es torcen helicoïdalemnt i queden

lligades entre ells es constituint el fil definitiu.

EL TISSATGE

Hi ha fonamentalment tres tipus de teixits: el teixit pla o de

calada, els de gèneres de punt i els no teixits.

EL TEIXIT PLA

Teixit Pla

Consisteix en uns lligament formats per dues sèries de fils; les

sèries formen 90º entre elles i s’enllacen per sobre i per sota una de

l’altra formant una tela.

teixit de punt

EL TEIXIT DE PUNT

El lligament està format per un fil continu que s’enllaça amb ell mateix fen bucles.

EL NO TEIXIT

L’enllaç entre les fibres es utilitzant un tractament tèrmic.

Abans de formar el teixit hi ha un sèrie d’operacions prèvies: ordit, l’encolatge i el passat i nuada.

L’ordit es l’operació que consisteix en reunir una sèrie de fils ordenats, plegats de manera paral·lela i amb una llargada preestablerta damunt d’un o de diferents plegadors. Aquest aparell consta bàsicament d’una fileta i d’un capçal plegador.

El capçal plegador es el lloc on s’ubica el plegador, que serrà sotmès a un gir perquè el fils de la fileta s’hi entortolliguin. En el capçal plegador, a més d’haver-hi la força que permet la tracció del fil, també s¡hi troba un element molt important que garanteix que els fils es disposin paral·lelament entre ells i uniformement repartits al llarg del plegador; aquest element s’anomena pua.

L’ENCOLATGE

Quan els fils son sotmesos als encreuaments per efectuar el lligament, entre ells ses produeixen grans fregaments que poden portar al trencament del fil. Per evitar-ho, el fil es impregnat d’una pel·lícula de cola que li dona més resistència. La cola s’ha de poder treure quan s’hagi fet la tela i en el procés d’acabat, ja que la roba ha de tenir com a propietat principal una esponjositat agradable a tacte. La màquina que es fa servir pe encolar el fil rep el nom d’encoladora.

PASSAT I NUADA

L’operació de passar consisteix en fer passar cada fil del plegador d’ordit a través del diferents dispositius del teler. Quan ja s’ha teixit un tela i els plegadors de l’ordit estan buits, per no haver de tornar a passar tots els fils del nou ordit a través del teler. El que es fa es lligar el fils del plegador nou amb els del fina de l’altre. Aquesta operació es anomenada nuada.

Curiositat: Les màquines nuadores poden arribar a fer més de 3

nusos per segon.

EL TEIXIT

El teixit consisteix en una làmina de fils entrellaçats a partir dels fils que provenen del plegador (ordit) amb un fil situat transversalment que s’anomenen trama. La màquina utilitzada per aquesta finalitat

s’anomena teler. Les parts mes importants d’un teler són :

teler

(1) El plegador de l’ordit

(2) Els lliços

(3) La pua

(4) La llançadora

(5)El plegador del teixit.

EL PLEGADOR DE L’ORDIT

Permet l’alimentació de l’ordit fent girar el plegador sense que això comporti que els fils s’afluixin o es tensin massa. Actualment funcionen amb un desenrotllador, que sol ser un variador de velocitat si el moviment es continu, o un mecanisme format per una roda d’estrella i cadell si el moviment és alternatiu.

LA PUA

Es formada per una sèrie de l’amanies fines que disten entre elles menys d’una dècima de mil·límetre segons el nombre de fils d’ordit. Actualment la pua esta dotada d’un moviment de vaivé pel fet de trobar-se subjectada a un batan. Aquest moviment permet que les làmines comprimeixin el fil de la trama. El batan també te com funció fer de pista perquè hi passi el projectil de pinces.

Els lliços són unes varetes per on passen els fils, que pugen i baixen sincrònicament per permeten l’encreuament del fil que travessa transversalment, guiat per la llançadora.

Procés de teixitUn dels lliços aixeca els fils senars de l’ordit cap amunt i l’altre baixa els parells. Això fa que quedi un espai entre ells, la calada per on passa disparada la llançadora, que conté una bobina de fil que desprèn la trama. Un cop passada la trama, la pua, amb un moviment de vaivé sincronitzat, abat la trama cap amunt costat. De seguida s’inverteix la posició dels lliços, fil senars avall i parells amunt, torna a passar la llançadora per la calada, en sentit contrari al d’abans, i deixa anar novament la trama, que tornarà a ser abatuda per la pua contra l’anterior.

Curiositat: La velocitat d’un teler es mesura pel nombre de passades de trama per minut. Els telers sense llançadora augmenten aquesta velocitat considerablement: de les 150 passades per minut d’un teler amb llançadora es passa més de 250 dels altres sistemes.

Curiositat: Tots els trossos que surten dels telers passen per un

control de qualitat en la secció de repàs. En el cas que es trobes

algun defecte que no es pugues solucionar, aquesta pesa seria

rebutjada.

PROPIETATS I APLICACIONS

A part de la llargària, el gruix i la textura externa que determinen l’aptitud d’una fibra per ser filada. Les propietats més important de les fibres tèxtils són les següents.

La resistència a la tracció, per suportar els esforços del tissatge i de l’ús dels teixits.

L’elasticitat, ja que la roba elàstica és més còmoda i adaptable al cos.

La uniformitat, donat que permet d’obtenir productes més homogenis.

La higroscopicitat, que indica la capacitat per absorbir la humitat ( la suor del cos, per ex. ) La manca d’higroscopicitat por provocar al·lèrgies en pells sensibles.

L’aïllament tèrmic, ja que un teixit aïllant proporcionarà abric a l’hivern (evitarà la pèrdua de calor del cos) i en teixit conductor proporcionarà frescor a l’estiu.

La suavitat al tacte, fonamental quan han d’anar en contacte directe amb la pell durant moltes hores.

La resistència al productes químics, per facilitar la tintura, el rentat i permetre d’aquesta manera, un ús prolongat.

Polimerització.- És el acoblament, per així dir-ho, de petites molècules en cadena, les quals activades per catalitzadors apropiats, arriben a formar macromolecules de tipus filamentosos sense que el procés resultin productes secundaris.

Policondensació -És la unió de gran quantitat de petites molècules que arriben a formar l’estructura final amb pèrdues d’aigua.

Poliadició.- És la unió química de substàncies capaces de reaccionar sense separació d’aigua, però formen en canvi enllaços entre els àtoms d’oxigen i el de nitrogen.

En general, els teixits de fibres naturals son higroscòpics i suaus al tacte; a més:

El cotó és elàstic, conductor tèrmic, tendeix a encongir i s’arruga amb facilitat. És la fibra tèxtil més utilitzada

El lli és molt resistent i conductor tèrmic, poc elàstic i s’arruga encara molt més que el cotó. S’utilitza per a roba d’estiu i tovalles.

La llana és molt elàstica i és un fon aïllant tèrmic, però té molta tendència a encongir i no suporta bé l’aplicació de calor.

La seda és molt resistent a la tracció i suau, elàstica i aïllant tèrmic; s’utilitza en l’elaboració de productes tèxtils de gran qualitat.

Els teixits de fibres artificials tenen com a característiques comunes la uniformitat i la suavitat al tacte; a més:

El raió – cuproamoniacal és més prim que la seda natural i s’utilitza per a l’elaboració de mitges, folres, etc.

El raió – viscosa o fibrana és la fibra artificial més utilitzada, especialment en roba de vestir i llenceria

El raió – acetat és molt semblant a la seda natural i té molt poca higroscopicitat; s’utilitza en teixits de fantasia, gavardines i paraigües.

El teixits a base de fibres sintètiques són molt uniformes, resistents a la tracció i las productes químics, s’arruguen poc són sensibles a la calor i molt poc higroscòpics; a més

Les poliamides són molt resistents a la tracció difícils de tenyir

Els polièsters són fàcils de mantenir nets i duradors.

Els poliacrilonitrils (acrílics) són molt resistents a la llum del

Sol i lluents; s’utilitzen en jerseis i mantes, encara que tenen certa tendència a formar “boles” degudes a l’ús.

Els poliuretans són molt elàstics ideals per a roba esportiva, banyadors, mitges per a roba esportiva, banyadors, mitges i, en general peces que hagin d’arrapar-se al cos.

PRODUCTES DE POLIMERITZACIÓ

a) Fibres de polivinilo o simplement viníliques.

La fibra PeCe va ser la primera fibra sintètica coneguda.. És termoplàstica i s’utilitza principalment per articles d’us industrial.

Fibra PCU

Rhovyl

b)Fibres de poliacrilonitrilo o simplement acrílics.

Orlón, fibra que avui dia comença a barrejar-se amb la llana.

La fibra PAN es pràcticament idèntica al Orlón

c)Fibres a base de mescles d’alts polímers.

PeCe 120. És més resistent a la temperatura que el propi PeCe.

Vinyon. És una fibra nord-americana semblant al PeCe.

Vinyon N. És més resistent a la temperatura que el propi

Vinyon.

Dynel. És la mateixa fibra de Vinyon N, però subministrada sota forma de filament tallat, o sigui “fibra” pròpiament dita.

PRODUCTES DE POLICONDENSACIÓ

a)Fibres poliamidiques.

Aquests és el grup de fibres sintètiques que compte amb els components fins ara més importants i qual ús esta mes estes.

El Niló és una fibra poliamidica nord-americana de notable utilitat que es presta a les mes variades aplicacions.

El perlón és una fibra poliamidica alemanya molt semblant al

Niló tant per la seva composició com per la seva utilitat.

El Phrilón és també una fibra d’origen alemany semblant a les dues anteriors.

En altres països es produeixen ja en quantitat considerable altres fibres poliamidiques que es distingeixen de les anteriors en les seves propietats.

PRODUCTES DE POLIADICCIÓ

El procediment de la poliadicció és relativament modern per el qual encara no es coneixen bé els seus resultats pràctics.

El Perló U es fabrica a partir de poliuretans.

Com ja hem dit, el proses del polímers sintètics esta encara en constant evolució, per el qual no poden apreciares encara el resultat definitiu. No es probable que arribi a fabricar-se una fibra universal, però, amb tot sembla segur que a través dels constants ensajos que es verifiquen s’arribaran a perfeccionar algunes de les fibres sintètiques ja conegudes, fen-les més apropiades per determinants usos.

CURIOSITATS

La cultura de l’antic Egipte

El coneixement del l’art en els passats segles i mil·lenis procedeix de fonts de diferents àmbits. Des de temps remots existia la costum de enterrar als morts amb les seves vestidures, freqüentment amb les vestidures més valuoses que s’havien posat, també se li posa roba per a la altra vida la ultratomba. Però, en las cameres fúnebres de las piràmides es prescindia de tota vestidura, ja que els egipcis momificaven als seus morts embolicant-los en estretes bandes de lli. Com a cas específic del teixit artístic, ha quedat únicament cinturons amb el dibuix en colors que havia sigut de Rasés II. La conservació del teixit original de l’antic Egipte, ens permet comprovar la modalitat del vestuari, i la decoració de l’exemplar suficientment atractiu per permetre l’elogi del seu aspecte des de els punts de vista de plasticitat, relleva i valor.

Teixits de seda de Achmin i Antioné

Amb els exemplars trobats principalment en Achmin i Antioné s’ha aconseguit establir interessants diferencies en la qualitat dels dissenys. Dos d’ells, de provinciana ingenuïtat, elaborats en obradors de Achmin, ens han arribat amb els noms de “Sacaries” i “José” elaborats en la textura de lli.

Les sedes Antioné són de excepcional bellesa, aconseguida amb els seus dissenys freqüentment exòtics, els seus expressius dibuixos desvalorats sobre fons llisos, en la magnifica entonació dels colors o amb coloracions dobles o policroms. Weribel considera aquest art com resultat de l’influencia feta per Pèrsia i que a traves de Síria i Mesopotàmia va introduir en Occident la moda persa.

Teixits en Constantinopla i Bizantí

En constantinopla, com capital es converteix en centre tèxtil mentres que Antioquia i Alexandria cauen sota el poder dels àrabs (any 1453). Constantinopla, llavors, desenvolupa en els teixits artístic el estil Bizantí Costeja, amb disseny de medallons. Lleons, tigres, cavalls alats i altres animals fabulosos representen el poder imperial que, com a producte tèxtils es manifesta elevadament fins al segle XXI. Molts d’aquest exemplars provenen de les esglésies i catedrals.

Teixits de seda Italians

Al perdre la seva vida, reina l’últim hereu dels Hohenstaufen, els establiments tèxtils van emigrar, passant a Lucca i Pisa. Lucca poesia una antiga tradició tèxtil; a partir d’aquest moment, desarrolla una nova producció preferentment en l’estil romànic i gòtics, que van adquirir una fama mundial.

Al teixit d’art de Lucca i Pisa succeeix a la ciutat de Florència, especialment el tipus de teixit anomenat “el teixit de Botticeli” que es basa en temes figuratius que precedeixen. El seu excepcional refinament produeix l’admiració davant del vellut llis o de brocat.

Durant l’alt renaixement, la fabricació es trasllada a Gènova i Venècia, ciutats que figuren en el domini dels Mediqui

Teixits de seda a España

La característica dels primers teixits hispanoárabs consistia en una estilització del elements i la agrupació de les formes rígides. El teixit era amb sanefes primitives relacionades amb els àrabs que enriquien el lloc amb curdes que finalment es completaven amb originals alineacions verticals i horitzontals, de accentuat contrast. La afecció als emblemes heràldics, pròpia de la època, disposa aquí de excepcionals meitjans d’expressió. En quant a l’estil de Granada, o de la Alhambra, no es sinó la adaptació hispnoárab dels velluts italians amb siluetes de Granada.

Fins 1700, en l’inici del barroc, en la transició del Renaixement tardí a l’estil barroc, es van elabora una sèrie de teixits inspirats en una estilització exagerada i deforme, que la seva classificació local ha donat lloc a diverses hipòtesis, a causa de lo heterogeni característica. El temperament espanyol, rectament individualitzat dintre de Europa, però influït per l’art tèxtil del continent, explica que aquesta faceta estilística no hagí desaparegut. Llunyanes influencies orientals se manifesten en els absents dibuixos, suggerint la possibilitat d’un origen Indi.

Teixits de seda a França

En els primers inventaris del mobiliari real, sota Lluís XIV, es mencionen teles que se designen com reproduccions de brocades florentins. Deu senyalares com un dels primers exemplars documentats de treball francès d’un teixit de vellut, que es pot data en temps de Enric IV i Lluís XIII, per la forma de la corona que apareix representada. França va inicia el desenvolupament de la tècnica que en el XVI floreixi a Itàlia per a decaure en el XVII. El procés arriba a la culminació el 1665, quan el ministre Colbert, des de la cim del poder, fonamenta el ple desenvolupament de la indústria dels teixits artístics. En 1967, la ciutat de Lyon se havia convertit en un important competidor de Itàlia, que queda descartada de la lluita un any després. En 1669, la manufactura de París entrega els tapissos i cortinatges destinats al Palau de Versalles.

Anuncis

5 Respostes to “La indústria tèxtil”

  1. paula Says:

    I’m crazy ….. is a good blog!!!!! No l’abandonis!!!!!

  2. paula Says:

    com que esta esperan moderació ehh bueno bueno no ho fare mes jajajaj vinga deu!!!!

  3. monica Says:

    el bloc es bo pero no hi ha els mportacions tecnológiques del textil

  4. javier Says:

    sinceramente esta pagina no esta mal pero….
    he visto cosas mas mierdosas que esta pagina

  5. javier Says:

    esta la pagina ees al bomba


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: